Centre Cultural Català

Fins ara, segons el que havia llegit de la geografia comarcal, el Conflent, quan es puja de la plana cap a Cerdanya per la nacional 116, comença al coll de Ternera. Mira, potser que hauré llegit de través... perquè, ahir, tornant de la Vila on s'inaugurava el Centre Cultural Català, vaig constatar que de fet, el Conflent, segons ho anuncia el senyal (nou i bonic) que acaben d'instal·lar, comença abans! No! Bo, proposo que si els fa mandra desplaçar el senyal de l'altre costat del coll, hi afegeixin un retol petit dient: a 400 m.

A la cerimònia d'inauguració, molta gent. Gralles, tarotes, flabiols i tamborins. Castellers. Cançons i parlaments optimistes, i una copeta de cava per fer-ho passar... Feia goig. De veritat. Mes jo, no em podia sentir tan optimista com això...Perquè, tractant-se de cultura, jo pensava amb la poesia. Pot semblar increïble, però des que vaig començar el programa dels INSTANTS POÈTICS -al juny vinent farà quatre anys- tinc la impressió d'haver esgotat l'efectiu complet dels poetes de Catalunya-Nord. On són els nous poetes d'aquí? On són els poetes joves? L'Hervé Pi em deia que potser que n'hi ha, però no els coneixem. D'acord, amic. Doncs, em compraré una llanterna i com Diògenes aniré pel món i a la gent que em preguntarà què faig, diré: Busco un poeta de vint anys!

Traduint

Com els colors a la nit

Ara, m'estic adonant que ja porto uns 8 mesos -poc més o menys- immergit en aquest llibre que vaig traduint al francès. Me'l va regalar el meu amic En Carles després d'haver "pujat" a Perpinyà per a enregistrar una desena de poemes del seu últim recull: "El contorn de l'ombra"*. pel programa INSTANTS POÈTICS a Ràdio Arrels. Em recordo de la passejada que, abans de dinar, vam fer tots dos pels "boulevards" d'aquesta part de la vila enfora de les antigues muralles, arrasades el 1905 per l'Edmond Bartissol. Moments molt agradables els que, xerrant i mirant, vàrem compartir. En Carles -i jo també, ho confesso- s'estima molt aquesta arquitectura de finals del XIX, inicis del XX. El "Modern Style" o modernisme dels anys 20 i 30, per dir-ho "a l'engròs". Tornarà cap aquí aquest prop vinent dijous, i l'estic esperant amb una miqueta d'impaciència, ara que, com a conseqüència lògica de la meva lectura i traducció el conec més que abans i que me'n sento més proper... Qui rumia és mon germà!

* El contorn de l'ombra (VIII Premi Parc Taulí), els llibres de l'Óssa Menor, Proa; Barcelona, 2006
Com els colors a la nit: Edicions de L'albí/Narrativa; Barcelona, 2006

Primavera

Poema inèdit del recull: ARA.

Menja i calla!

-Mare, no m'agrada aquesta sopa, no m'agrada gens.
-Doncs, vinga, te la posaré en un altre plat... I ara, menja i calla!

Poc més o menys, això és el que respon el nostre Omnipresident als electors que li acaben, de dir que no aprecien les seves reformes.


Aquí, als Pirineus Orientables, tenim moltes festes d'aquestes post-modernes com per exemple: la festa de l'ostra, la festa del caragol, la festa de l'espàrrec, la de... què sé jo encara. Ara, hi hauríem d'afegir, al menys a la Vila, la festa del mitjó... podria ser divertit, oi?

Autisme i pedagogia

La meva filla més jova em va demanar assistència lingüística. I doncs estic rellegint l'esborrany de la seva tesina de doctorat de psicologia sobre l'autisme...Feina... aquí si que sents com pesen certs anys! Principalment els que vas quedar voluntàriament allunyat dels temes de l'educació, els anys que vas passar "indocent".

Aquest matí he llegit al Vilaweb un article on l'autor, parlant del poc coneixement de Catalunya Nord que tenen els germans del Principat, diu que "haurem de fer pedagogia...".
Home, la pedagogia no es fa sinó que s'utilitza, es practica (i s'aprèn) ja que és un conjunt de mètodes i procediments docents. Avui en dia, la paraula s'utilitza amb un altre sentit que retira més a la retòrica, al discurs i, ves per on, a la puta publicitat! Si, perquè sembla que es tracti més de persuadir i no de convèncer.

"Més que de Catalunya, sóc habitant de la llengua catalana."
Pep Vila
El jardí de les paraules
CCG 2001

Plantejaments i trencacaps

Hi ha dies que, Déu n'hi do, em sembla que he de fer coses molt importants -vull dir coses realment de molt gran importància- no sé ben bé quines, però sé que les hauria de fer... i no les faig! Faig altra cosa, però ho faig amb mala consciència, dient-me que vaig perdent el temps... com si el temps es pogués perdre. El temps no es perd, només passa i és la única cosa que sàpiga fer.

Esperanto, tute saĝe, estas la lingvo de la estonteco ! Do, kial mi ne blogas esperante ? Antaŭ respondi mi pripensetos... ĉar mi bone scias ke la homoj ne estas saĝaj ! Ĉu ni vivos sufiĉe longe ? Ni vidu, ni vidu...

Diada Internacional de les Dones

Diada Internacional de la Dona Treballadora

Era el proppassat 8 de març.


Vaig trobar aquest gravat* en un llibre vell d'història de Rússia del segle XVIII. El trobo alhora divertit de tant ingenu com és el dibuix i interpeŀlant perquè em sembla que de certa manera, la situació de la dona no ha evolucionat tant com nos ho pensem -nosaltres els homes, vull dir. Doncs, dones, remeu, remeu, que només amb vosaltres mateixes podeu comptar.

Ara, a demés, qui s'ho pot creure que amb una diada, sigui de què o de qui sigui, moltes coses podem canviar... Rumiem-nos-ho...

*He perdut la imatge!

Urna i cuina

La tupinada electoral és una preparació molt delicada i difícil d'encertar. Les receptes són bastant variades i es fan tupinades de la vila, tupinades de poble i fins i tot tupinades de pagès -que de cap manera són de menysprear. Aquí, a Prada, la "d'esquerres" que pensaven cuinar, es veu que no l'han encertada. Potser hi havia massa gent a la cuina i que, a la fi final, no sabent qui feia què, van esguerrar la picada... A veure si haurem d'esperar la pròxima tongada tot rosegant un entrepà dretà?

Mal enformatjat!

45% d'abstenció a Perpinyà! Com s'ha fet? Perquè? "la Vila" serà, com sempre, una singularitat?

Amb el poc d'aigua que ha caigut, no es pot dir que hagi plogut, els "Pirineus Orientables" segueixen essent un departament molt eixut. Ara, el que si que han plogut... són les promeses electorals! Tururut, truc a l'embut.

A diferència dels nostres germans del sud als que, com diuen, se'ls va bipolaritzant la vida política a l'estat espanyol, nosaltres aquí, quedem amb les nostres tupinades de sempre; això sí, augmentades de les dels neocatalans que a molts, per tan catalana que sigui la tupinada, el català tant els fa. És clar que nosaltres, ciutadans de la R.T.C.N. (República Turística de Catalunya Nord) com els nostres avis, fins ara, vivíem a Perpinyà, a Ceret, a Prada. Però, avui, resultat potser de l'heliotropisme de moda, la gent ho fa diferent, viu o treballa sobre Perpinyà, sobre Ceret, sobre Prada, etcètera. I no us penséssiu que això els doni un punt de vista més elevat, no, però el resultat és que tenim sempre algú per sobre. Ho deia ben clar un senyor d'una llista de dretes aquí a Prada: "necessitem algú del damunt". Per a fer-nos ombra?

Europa vista des de casa nostra

Ara que per alguns el vent s'aponenta i que tot encara queda per fer, divertim-nos una miqueta!

Ser català?

Poema inèdit del recull: ULLERES DE SON

Eleccions municipals i cantonals

Qui sap cap a quin cantó anirà a parar el departament dels "Pirineus Orientables"... Si, ja ho havíeu notat que el nostre departament té la forma d'un penell - o potser, d'un tros de pizza. Doncs, d'on bufarà el vent? Segons els dies tenim tramuntana o marinada, però entre tots els aires que passen per casa nostra n'hi a un que no s'estanca mai i és el vent de boca!

INSTANTS POÈTICS 1

Doncs, ahir al vespre es van fer els enregistraments pels Instants Poètics de la quinzena entrant. Es tracta veritablement d'una primícia puix que l'autor convidat és en Toni IBAÑEZ guanyador del PREMI INTERNACIONAL DE LITERATURA ANTONIO MACHADO que es va remetre a Cotlliure el diumenge 24 de febrer.
En Toni ens fa molta gràcia ja que els poemes que es podran escoltar "cada mati poc abans de les nou" són inèdits. Us esperem a l'escolta...
Vull regraciar personalment el Toni per haver acceptat de "pujar" de Barcelona per tan poc temps. És veritat que ell és el tercer poeta que hagi fet el viatge perquè ja l'havien precedit N'Albert MESTRES i En Carles CAMPS.

Em faig bloguer

Em faig bloguer... o potser blogaire bloguista, no sé.
No que m'hagi vingut una irreprimible bloguera, però, l'encontre amb en Toni Ibañez, avui mateix, m'ha donat l'empenta decisiva. Doncs, ara hi sóc.
Aquí hi posaré informació concernint la meva actuació a Ràdio Arrels, és a dir el programe INSTANTS POÈTICS i també el que toca la revista anomenada EHA! (Edicions Hertzianes Arrels!).

També hi posaré comentaris personals i poemes meus...