HISTÒRIA DELS TÈRMITS QUE SE VOLGUEREN SALVAR
I
On fem coneixença amb sa molt ponedora majestat,
la reina Isopterina MCMXLIII
i també amb els seus problemes del moment
que Déu n'hi do com en són d'urgents i complicats.
I
On fem coneixença amb sa molt ponedora majestat,
la reina Isopterina MCMXLIII
i també amb els seus problemes del moment
que Déu n'hi do com en són d'urgents i complicats.
Això era una colònia de tèrmits que, de fa temps i per diverses raons -entre les quals la més preocupant era la pujada del nivell del mar i del riu veí- ara ja no es sentien a gust en el seu termiter. La reina Isopterina MCMXLIII, assabentada de la cosa i havent-se consultat a si mateixa tots els ets i uts del cas -com solen fer les reines dels tèrmits- es va plantejar el problema de com es podrien salvar. Hi havia el perill ben real que el termiter tot sencer pogués deixar d'existir i es feia palès que s'havia esperat massa temps. És clar, per causa de l'acostumada mandra -si es pot parlar de mandra amb aquestes bestioles- qualsevol tèrmit sempre es pensa que encara pot anar tirant de veta... Però, ara, de tant tibada, era a punt de petar!
Doncs, un vespre, la reina va manar que vingués a tota pressa en Tèrmit-Herald, capdavanter dels tèrmits missatgers i quan el va tenir prosternat al peu del tron, vet aquí què li va dir:
- Térmit-Herald, mano i vull, vull i mano que facis fer, a so de tabal i tururuts, la crida aquesta que ara mateix et dicto:
-Oh reina fecundíssima! que no pateixi sa ponedora majestat, tot serà fet aixi com ha manat! Ja corro! Nyic i nyac!
I corrents descomparegué.
Doncs, un vespre, la reina va manar que vingués a tota pressa en Tèrmit-Herald, capdavanter dels tèrmits missatgers i quan el va tenir prosternat al peu del tron, vet aquí què li va dir:
- Térmit-Herald, mano i vull, vull i mano que facis fer, a so de tabal i tururuts, la crida aquesta que ara mateix et dicto:
Tèrmits meus, de totes castes, grans i jovenics, pobres i rics, grassos i xics, escolteu: A tot obrer, a tot soldat, a tot tèrmit de la societat, li ordeno i mano que d'aquí a quinze dies, a sol ponent, es presenti amb el farcell nuat, a l'entrada gran del nostre malaguanyat termiter ja que l'hem de deixar per sempre. El perquè, tots el sabeu, el quan, us l'acabo de dir, i el com, ja ho veureu. Cada u de vosaltres que es mantingui ben atent a les directrius que li aniran donant els termissatgers. Tot tèrmit que faci tard se'l deixarà aquí i que s'hi ofegui. Qui pugui que ho entengui! Aixi com he dit que a l'acte sigui fet. Tèrmits sempre endavant! Nyic i nyac! i que visquin els tèrmits en les santes i humides tenebres per l'eternitat! Apa! Tèrmit-Herald, ara, afanya't, no perdis ni un moment!
-Oh reina fecundíssima! que no pateixi sa ponedora majestat, tot serà fet aixi com ha manat! Ja corro! Nyic i nyac!
I corrents descomparegué.
continuarà...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada