HISTÒRIA DELS TÈRMITS QUE ES VOLGUEREN SALVAR
II
On es presenta el vell general Militèrmit
i on veurem com un gran soldat
sap rebre les ordres.
II
On es presenta el vell general Militèrmit
i on veurem com un gran soldat
sap rebre les ordres.
Després de la primera trofaŀlaxi del vespre i mentre, soŀlícites, l'atenien les terminyones per a la toaleta de la nit -vaja, així en direm del descans, perquè per als lucífugs tèrmits, no existeix el dia ni la nit-, la reina es va adreçar al capitèrmit de la guàrdia que, mandíbules ben obertes i amenaçadores, anava amunt i avall davant de la porta:
- Capitèrmit!
-A vostres ordres oh! lucífuga majestat!
-Ves ràpid a demanar al general Militèrmit que vingui immediatament!
-Sentir és obeir! Oh reina més ponedora!
I el guàrdia va arrencar com un coet.
Un bon quart després, el general Militèrmit es presentava i, amb penes i treballs, s'ajeia bocaterrosa i besava el terra davant les potes de la reina tot barbotejant les paraules d'etiqueta. El general era un tèrmit vell i revell a qui faltava mitja mandíbula d'un costat i dues potes de l'altre perquè feia temps, en els anys de la reina Kalitèrmita I -la Reina Gran, que la Sagrada Tenebra en conservi la memòria per tota l'eternitat- les havia perdudes en un ferotge assalt contra unes formigues que pretenien envair el termiter.
- General Militèrmit! -va haver de cridar la reina car el general era molt sord- suposo que saps perquè t'he fet venir.
El general va brandar el gros cap quitinós per assentir.
-Doncs, ara escolta i apunta el que, jo, com a cap suprem de l'exercit, dels soldats petits i grans, exigeixo que tu, com a cap de l'estat major, facis com més aviat millor.
I sense més embuts, la reina va començar a dictar-li tot el que ella ja tenia previst i pensat. Com s'haurien d'aplegar, a l'hora dita, els habitants del termiter; com s'haurien d'ordenar els diferents grups; qui donaria i com el senyal d'arrencada; per quines vies caminarien cap a la sortida; com es controlaria la marxa; el paper dels obrers, dels soldats petits i dels soldats grans... i... de moment, res més... que ja li faria comunicar d'altres instruccions al moment que calgui.
El general va estar encara un moment rascant paper amb el seu boli per tal d'acabar d'apuntar-s'ho tot i, remugant les degudes lloances, es va retirar lentament i de recules.
- General Militèrmit! -va haver de cridar la reina car el general era molt sord- suposo que saps perquè t'he fet venir.
El general va brandar el gros cap quitinós per assentir.
-Doncs, ara escolta i apunta el que, jo, com a cap suprem de l'exercit, dels soldats petits i grans, exigeixo que tu, com a cap de l'estat major, facis com més aviat millor.
I sense més embuts, la reina va començar a dictar-li tot el que ella ja tenia previst i pensat. Com s'haurien d'aplegar, a l'hora dita, els habitants del termiter; com s'haurien d'ordenar els diferents grups; qui donaria i com el senyal d'arrencada; per quines vies caminarien cap a la sortida; com es controlaria la marxa; el paper dels obrers, dels soldats petits i dels soldats grans... i... de moment, res més... que ja li faria comunicar d'altres instruccions al moment que calgui.
El general va estar encara un moment rascant paper amb el seu boli per tal d'acabar d'apuntar-s'ho tot i, remugant les degudes lloances, es va retirar lentament i de recules.
continuarà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada