Personalment, el vaig descobrir escoltant
Vinyes verdes musicada i cantada per Lluís Llach, com tants i tants d'altres i que escoltada allà, al Val d'Oise, em nuava el canyó i m'emboirava els ulls. També em vaig llegir els poemes seus recollits per J.M. castellet i J.Molas a
Poesia catalana del segle XX (edicions 62, Barcelona 1963) d'on vaig tirar pels
Instants poètics,
Cançó de suburbi,
Tardes de diumenge i també
Vinyes verdes. M'encanten en l'escriptura poètica de Sagarra el seu gust pels clàssics (que llastimosament no vaig poder estudiar mai a l'escola francesa...) la seva absoluta mestria del vers amb rima, ritme i tota la musicalitat. Quatre reculls s'intitulen
Cançons... d'abril i de novembre (1918), ...
de taverna i d'oblit (1922), ...
de rem i de vela (1923), ...
de totes les hores (1925). Per això, Sagarra va ser un poeta dels més musicats:
Lluís Llach, Ramon Muntaner, Ovidi Montllor, Celdoni Folnoll,
Joan Manuel Serrat, Toti Soler... Sé poca coseta del Sagarra novelista o autor de teatre però vaig descobrir amb molt de plaer la seva col·laboració amb
Joan Capri, i em fa molta gràcia, perquè en Capri ja fa molts anys que m'agrada i molt!
Durant la setmana podreu sentir:
Vinyes verdes,
Cançó de pluja,
Record de Solsona,
A una nova amiga,
Cançó de suburbi i
Tardes de diumenge.
La balada de Luard, el mariner era un poc massa llarga per l'espai del programa, aquí us en poso els primers versos:
LA BALADA DE LUARD, EL MARINER
Luard és una pell socarrimada,
i és una llengua que no tasta gras;
clatell pelut, i la gorra enfonsada
fins el nas;
samarreta de plom, cul de cabàs.
Quatre dents que s'escapen, vironeres,
d'un trosset de bigoti atapeït,
ulls amb un pam d'ulleres,
i unes ungles més negres que la nit.
Luard, cos rebaixat, fortor d'esquer,
peus seguidors de totes les tresqueres,
cridaire, mentider i home de bé,
Luard, el mariner!
[...]
Això si, l'home Sagarra, sembla que hagi estat l'anti-retrat complet d'aquest mariner Luard.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada