30 de maig 2010

De la transparència

No m'hi busquin, que no hi surto.
Perquè hauria de servir haver publicat tres reculls 1, exposat obres meves unes quantes vegades -d'un costat i l'altre de la ratlla- haver participat a recitals de poesia, haver, durant cinc anys, animat cada dia l'únic programa de poesia catalana INSTANTS POÈTICS a Ràdio Arrels, creat la revista poètica EHA!2 i convidat al seu micro els poetes de casa nostra 3 que justament figuren en la guia...  Perquè? Vaja, és que així estic assolint el nivell més alt de la transparència... cosa gens fàcil i not tothom hi pervé ja que és una ascesi constant i esgotadora. Tant se val! Que no és la poesia una activitat de solitaris? Doncs, endavant, poetes escrivim.  

1 Com es pot veure en aquest blog.
2 Edicions Hertzianes Arrels! : 12 N° en quatre anys.
3 A part de Patrick Gifreu que no va voler/poder venir en aquests moments.

20 de maig 2010

18 de maig 2010

La bandera tribarrada

A veure, a veure,  si de cas no seria pas per a que millor faci  parella amb la tricolor francesa, que li acaben d'amputar una barra a la nostra senyera...

17 de maig 2010

Trobada d'amics

 Va ser dissabte al bel mig d'enlloc del Baix Empordà, precisament a Les Olives. En Jordi havia convidat , com cada any, una bona trentena d'amics, majoritàriament pintors1 com ell, a reunir-se entorn d'unes costelles i botifarres torrades degudament acompanyades de pa amb tomata... Bo, no tothom  en aquesta colla era pintor, començant per jo ni tampoc en Joan Comalat que és fotògraf i cantant i que, després del cava, nos va regalar amb les seves cançons i acudits. Aprofitant la seva disponibilitat, vaig demanar-li si  acceptaria de fer-me així, d'improvís, un acompanyament musical. Em va dir que si  i doncs vaig llegir dos poemes meus, ell acompanyant el text amb la guitarra. Vaig llegir els dos texts dedicats a Pierre Drillaud: Fotògraf i Dona asseguda; reagrupats sota el títol: BLANC I NEGRE. Nos ho vam passar tant bé que finalment vam quedar que el juliol, els dos faríem un recital de cançons i poesia a les Olives. A demés, l'actuació va tenir conseqüència... dos joves em van venir a demanar si jo volia participar en un recital poètic que organitzen i que es farà a Salt el dia 19 de juny. Doncs, vinga, si que hi aniré, i molt content. Per acabar, vaig vendre dos exemplars de les meves 12 fotografies instantànies. Que bona que n'és la vida de tant en tant, oi?

1, entre els amics pintors: Sento Masià, Francana, Santiago Raigorodsky 

14 de maig 2010

Apunt

[...] a l'home que no fa ús del riure, Nostre Senyor l'hi estronca i es queda fet un senador dels de la mena vitalícia.

Santiago Rusiñol, El poble gris, (1902)

9 de maig 2010

Blanc i negre

Tot just s'acaba de cloure l'exposició de l'Alexandre David a la mediateca de Prada. A tots els que no van poder descobrir les obres  d'aquest jova artista recomano fer una visita  a la seva web clicant , aquí més amunt, sobre el seu nom.
Personalment, vaig apreciar molt els gravats sobre linòleum i sobre plexiglàs. Perquè tinc una sensibilitat particular als treballs amb blanc i negre i a la línia en general. Dibuix, fotografia, tipografia, gravats...

M'agradaria intentar una col·laboració amb l'Alexandre i fer alguns assajos de poesia plàstica -de veritat no sé com dir-ne.-  Vet aquí un text de mostra amb el seu quadre: un quadrat dins un quadrat dins un quadrat.  Em queda per fer tota la recerca de col·locació dins l'espai de les paraules.