kindle: una modalitat de lectura més

El meu kindle amb un poema meu

Ja tinc kindle! I mira, en sóc satisfet. En fi, globalment, més o menys, perquè per dir-ho clar, aquest "dispositiu de lectura", diguem-ne tauleta (per no dir pad), com tota cosa, té uns quants  inconvenients que vas descobrint de mica en mica, entre tots els innegables avantatges que no comentaré ara, perquè ja estan comentats a bastament en totes les publicitats1. Més aviat, posaré el focus sobre alguns febles, el quals, val a dir-ho, penso que no són imputables a l'aparell ans als "continguts": fitxers de text o biblioteques.

Primer he notat uns errors de tipografia que dificulten la lectura com és el fet de no utilitzar els guions llargs per encloure un incís dins una frase o per indicar les intervencions dels interlocutors en els diàlegs. També la gestió errònia de les cometes dobles. I encara, en certs llibres, no en tots, l'exageració de la interlineació entre els paràgrafs.

Segon, a més d'això aquesta tauleta és molt poc catalana! M'explico: en el kindle, per mitjà de Amazon pots descarregar tot de llibres, els eBooks, que majoritàriament són en anglès, en francès i en castellà (anomenat: espanyol, ben segur) sense parlar de l'alemany i del portuguès. Els pocs eBooks en català es troben entre els "espanyols". Bo, és clar que Amazon.es no té (encara?) versió catalana (Amazon.cat?) i que a Amazon.fr, què li importa el català! Ara, qui sap si un bon dia ...

1: Penso que, en tota justícia, s'ha de precisar que pots descarregar (en francès almenys, que ho vaig fer) una gran quantitat de llibres gratuïts.

Nadal massa ric?

Tots els adults... dic avies i avis, entorn de la taula del pica-pica aperitiu, tot bevent i mastegant xerren i cadascú hi va de la seva remarca:

     - Massa que en tenen de joguines, aquests mainatges d'ara.

     - És clar, nosaltres no en teníem tantes!

     - Home, una taronja i prou... I contents!

Però, totes i tots havien comprat al menys un dels paquets apilats al peu de l'avet per a que els infants, abans que res, els esparraquessin l'embolcall de paper virolat. Que és festa, no?

El dictador esgotat

Sense riure... així nos ho acaben de dir, ben clar i coreà! A la Corea dels Kim també es verifica que amb els esdeveniments no és el fet que compta ans la manera que te'l conten. I ara, què?

D'una dictadura l'altra, més crua, més coent?

A Europa hom sent a parlar de llibertat com si nosaltres érem capaços de proporcionar-ne uns models a la resta del món. Aquí, de fet, és el calé que ens parla de llibertat per dir-nos que en tenim massa i com que que no sabem usar-ne, diuen, nos la volen restrènyer bona mica. Demana als grecs, als portuguesos, als italians què en pensen d'aquesta pretesa llibertat...Noi!

Recordem, la llibertat no es dóna, no es ven, ni que sigui a terminis, ni s'arrenda. Es pren i es defensa!

N'Adrienne en el seu hort

Adrienne Cazeilles, en el nostre departament, qui no la coneix! Mira, qui no la coneix, qui no la llegeix és com si es perdés un got d'aigua, de la bona aigua del seny, ben fresca i regalada a l'istiu quan fa calor.
Personalment, fa temps que conec aquesta deu de saviesa senzilla que brolla de cals avis de l'Aspre, del mas del Poll (del pollancre) per damunt de Castellnou. Pràcticament, de sempre la conec. És de la família, la que et tries i  et confirmes amb el cor i l'esperit. El que ens diu ara, en el seu Voyage autour de mon jardin, em sembla que de sempre l'he sentit. Ja n'havia explicat bastant quan va publicar el seu primer llibre: Quand on avait tant de racines*; en bona part ha contribuït  a fer-me el que sóc.
L'Adrienne no escriu en català, per culpa de no haver-lo pogut estudiar a escola, segur, però la llengua nostra és ben present en tots els seus escrits perquè sempre la va sentir a parlar en la seva vida, que la porta en el seu cor i que és constitutiva de la seva persona íntima.
Des del seu aspre reconet del món ens va parlant de la vida,  de la natura, dels homes, doncs, de nosaltres... i amb paraules tan senzilles que ens fa tocar i tutejar l'universal. No com aquests que en diuen realisme del seu egoisme desesperançat i mofetes, ens tracten de somiatruites. Adrienne Cazeilles, ella, ens encarrega la seva utopia, una utopia assenyada i engrescadora, aquesta que diu que sense un mínim de somni no pots tirar endavant, no pots fer vida.
El jardí de N'Adrienne és petit i és el món sencer. Entreu-hi amb els ulls i l'esperit ben oberts i veureu com n'és d'agradable.

* Editions du Chiendent 1977. Reedicions a Trabucaire.

Espartinar al Taller

Us hi esperem per compartir poesia en català, en francès i en italià...