23 de set. 2015

Poesia a la frontera

Estudi Carles Bros 19 de setembre de 2015
una part dels assistents a la trobada poètica dins el pati d'aquest magnífic lloc, antic trull. Entre ells na Consol Vidal i en Pep Panosa, també participants, també el Josepmiquel Servià.
















Amb la mandola còmplice d'en Maties darrera meu, a la qual em recolzo, llegir poemes m'és plaent.
Vaig llegir, per començar, una tria de poemes trets de INSTANTS, CCG edicions, Girona 2004 i per seguir uns quants altres del meu darrer llibre: ARA, Trabucaire, Perpinyà 2014.



















L'organitzadora de l'esdeveniment és Àngela Clos, poeta que vaig descobrir amb molt de plaer i que espero acollir ben aviat a GERMANOR en pròxim N° de OC. El convit el vaig fer també als altres participants si és que desitgin fer caminar les seves obres per les terres germanes d'Occitània.

Segur, sí, segur que tornarem a Colera... 


Les fotos aquí penjades em van ser enviades per Àngela Clos.

16 de set. 2015

Poesia a la frontera 2

Preparant la meva actuació a la galeria Carles Bros de Colera el pròxim dissabte 19 he trobat (retrobat) tot fullejant una antologia de poemes de Miquel Martí i Pol aquest text que no resisteixo a posar al vostre abast. 
SOBRE DIR POESIA                                                            
La veu confirma i afirma el prodigi
amb tot el pes d'una existència efímera.
De l'una a l'altra riba del silenci,
quin pont, el gest, per transitar-hi en calma,
quin riu, els sons, per gronxolar esperances.
Tot convergeix en el mirall lentíssim
que del secret de l'arbre o de la rosa
en fa un espai immens de llum i vida.
Tot convergeix en aquell ritme exacte
que des del fons de qualsevol mirada
impulsa a creure, en retrobar cadències
que tal vegada crèiem ja perdudes.
Créixer en els mots és créixer en la bellesa
i eixamplar amb foc els límits i els orígens.
Viure en els mots és desvetllar certeses,
perquè la veu, austera, configura
l'espai concret en què qualsevol somni
pot assolir densitats d'esperança.
Viure en els mots és comunicar vida,
perquè amb el pes d'una existència efímera
la veu confirma i afirma el prodigi
en conferir fervor d'home al poema.
                                                  13-XI-1982

3 de set. 2015

Poesia a la frontera

Que té fronteres la poesia? Potser trobarem resposta quan ens trobarem el propvinent dia 19 de setembre  a Colera a iniciativa de n'Àngela Clos.
Per un altre cantó, jo, personalment, amb aquesta avinentesa, ja he trobat resposta a la qüestió de saber si els amics serveixen per a alguna cosa... si tant és que me l'hagi mai feta!